Què és l'utilitarisme? de Mill

Idees principals:


En aquest text Mill mostra la diferència que hi ha entre el seu utilitarisme i el que va defensar Bentham , diferenciant el concepte de satisfacció del de felicitat. Mill diu que la felicitat té relació amb la qualitat dels plaers i no amb la quantitat, pensament que defensa Bentham.

Títol:

La qualitat de plaers per damunt de la quantitat.


Anàlisi del text:


En aquest fragment Mill ens parla sobre L'utilitarisme, ens parla sobre el principi d'utilitat, es a dir aconseguir el major bé, la major felicitat per al major nombre de persones. En aquest fragment explica la diferència entre la seva teoria i la del filòsof Bentham,Mill creu que la felicitat va d'acord amb la qualitat de plaers i no amb la quantitat com deia Bentham, per aquest motiu Mill creu que els plaers intel.ectuals van per damunt dels corporals. També diu que les persones que són capaçes de gaudir amb poc són més facilment felices ja que les persones que per a ser felices necessiten molt sempre aspiraran a lo millor, aspitran a una cosa que sempre serà imperfecta per a ells. Tot i això les persones que es troben allunyades a la felicitat per la seva capacitat elevada de ser felic no envejaran mai a les persones que tenen una capacitat de gaudir facil i baixa, es d'aqui on Mill exposa la idea que un savi no voldrà mai tornar-se ignorant de igual manera que una persona intel.igent no voldrà tornar-se imbècil. Al últim paràgraf exposa la seva famosa frase "és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet" o el que és el mateix, és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.

Comparació:


Mill defensa l'utilitarisme posant per damunt la qualitat de plaers de la quantitat que defensava Bentham. Bentham considera que tots els plaers són iguals, ell busca el màxim plaer i evitaer el dolor, en canvi Mill parla sobre plaers intel.ectuals en primer lloc i en segon lloc dels corporals.

Diferències entre Aristòtil i Kant

-Filòsof Kant.

-Filòsof Aristòtil.

Kant és uns dels filòsofs més importants de la història i pertany a la il.lustració Alemana i Aristòtil és el filòsof més important de l'antiguitat, aquest filòsof defensa la ètica teleològica basada en un fi, la felicitat d'acord amb la virtut.

Entre aquests dos filòsofs destacats a la història de la filosòfia trobem una clara oposició entre l'ètica que defensa cadascún d'ells.Per una banda trobem la posició realista que defensa Aristòtil i per altre banda la síntesi que proposa Kant entre realisme i idealisme, Aristòtil defensa una ètica de la felicitat, basada en un fi i amb un contingut i per altre banda Kant amb un caracter rígid i molt diferent i abstracte on no es busca cap tipus de finalitat ni cap tipus de propòsit, Kant busca en la màxima en una realització .

L'ètica material del filòsoc Aristòtil es caracteritza per un contingut a posteriori i per ser heterònoma, mentre que la formal de Kant es caracteritza per un contingut universal i per tant doncs a priori i per ser autonoma.

Documental. La Aventura del Pensamiento sobre David Hume 1 de 3. Por Fer...

Sobre el sentiment moral de Hume

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre en que consisteix la moralitat, ens diu que està basada amb les coses bones i dolentes i que concorden amb allò just i que aquesta moralitat està basada en el sentiment, també defineix la virtut com una qualitat la qual es donada al espectador amb un sentit de plaer, aprovació i vici i així de manera inversa.


Títol:

La moralitat determinada pel sentiment.


Anàlisi del text:

Aquest text primerament ens explica que la moralitat són les diferents relacions morals partint d'allò just i que són bones o dolentes i parteixen d'allò just de tal manera són determinades per la comparació de l'acció amb la regla.
Seguidament diu que tot això es basat en la metafísica i que doncs hi ha metafísica amb tota seguretat i no fa falta dubtar sobre res.
També diu que la moralitat està determinada pel sentiment i explica el que és doncs la virtut, una qualitat que doni a la persona experta un tipus de plaer o vici o de la mateixa manera al revés, si anomenem metafísica a això s'haurà de reconèixer que el tipus de ment no es apropiat per a les ciències morals.


Comparació:

Hume defensa la moral basada en el sentiment i per tan t no pas en la raó. Locke, un altre filòsof empirista parla de llei moral amb un seguit de drets i deures i Mill també s'apropara a la visió de Hume però sense sortí de la seva concepció utilitarista.

L'anàlisi de la causalitat de Hume

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre la relació entre causa i efecte, no es una relació d'idees és a dir no es pot conèixer a priori. Per tant no es pot començar a priori, sinó que es deriva de l'experiència, és a dir hi ha un fet A al qual li segueix un fet B, i a través de la raó no puc deduir que d'una causa es segueixi un objecte, per més que s'analitzi l'objecte a través de la raó no podré saber-ho, això només ho podrà fer l'experiència que mostra dos fets l'un després de l'altre de forma habitual i la causa és una conjunció constant.

Títol:

Causa i efecte.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume comença parlant d'allò que es possible , anuncian que es i pot ser fals i que es possible que la naturalesa passi per canvis ja que els podem concebre.
Seguidament ens parla d'allò probable com a demostració de relació entre futur i passat la qual nega , per tant tots els arguments probables es troben entrre els propòsits del futur i del passat. La conformitat està basada a partir de l'experiència, i si ha de ser provada no s'admetra cap altra prova que no sigui amb experiència, el punt que es dona segons Hume com per a suposat a l'hora de parlar sobre els fets, és la relació que hi ha entre passat i futur, però que alhora no es pot admetre amb captipus de prova.
Seguidament posa l'exemple de les boles de billar com a relació que hi ha entre la primera bola A al qual hi segueix un fet B , la bola b, parla amb aquest exemple donant així relació entre causa i efecte.
Remarca la idea que després d'haver tingut l'experiència de molts efectes, no hi ha cap que argumenti la relació entre efecte i experiència passada.
Hume diu que nosaltres percebem només les qualitats sensibles, no pas les forces sobre les quals operem els cossos.
Tot seguit es formula una pregunta sobre les forçes conectades i les qualitats sensibles a la qual respón que la raó no sap que el futur i el passat van relacionats i en canvi el costum es la guia de la vida el que si que no sap.

Comparació:

Hume critica el principi de causalitat defensat per Leibniz en la teoria del coneixement, una posició contraria a autors com St.Tomàs que es basa en el racionalisme deduint les conseqüències i també fa referència al costum treballat per l'autor filosòfic Locke.

Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre les relacions d'idees i qüestions de fet, primer ens explica les relacions d'idees tot dient que aquestes són proposicions les quals arriben a través de la raó sense necessitat de recórrer a l' experiència, que són realitats a priori i que són veritats necessàries, són així i no poden ser d'una altre manera, en canvi les qüestions de fet són aquelles les quals no és necessària l'evidència, depèn de l'experiència i són a posteriori, que l'experiència és la que garanteix les qüestions de fet.

Títol:

La raó i l'experiència.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume tracta sobre la raó i l'experiència, es a dir, sobre les relacions d'idees i qüestions de fet. En primer lloc explica el que és la raó, diu que la raó són tots els tipus de ciència i qualsevol afirmació ja sigui intuïda o pugi ser demostrada,.Per altre banda també diu que la raó són aquelles veritats que ja han estat demostrades i que per aquest fet tenen total evidència i exactitud.
Per altre banda diu que les qüestions de fet, fan referència a l'experiència i no pas a allò evident, ja que per molt gran que sigui l'evidència pròpia (no es de la mateixa naturalesa que la precedent) no es pas un coneixement adquirit i après a partir de l'experiència i per tant no basat en un argument cert. Amb l'exemple que "el sol sortirà demà" ens fa entendre que pel fet que surti sempre el sol, no significa que demà hagi de sortir segur, sinó que probablement ho farà perquè fins a dia present sempre ho ha fet.A través de l'experiència 'aprenen conceptes, però no pas resol els dubtes com que el sol no sortirà demà, ja que aquesta qüestió forma part d'un dubte que no es pot resoldre fins que no et trobes en la situació.



Comparació:

Podem comparar aquest text de Hume amb el filòsof Leibniz , Leibniz encaixa d'una manera excepcional les característiques de les veritats de fet amb les qüestions de fet de Hume i les relacions d'idees també amb aquest autor filosòfic.

Teoria empirista del coneixement

Idees principals:


Hume ens parla sobre diferents tipus de percepcions que existeixen: les idees i les impressions, s'ha de tenir en compte que a partir d'aquelles percepcions fortes es passara a les percepcions dèbils sempre tenint en compte les percepcions fortes com a impressions innates.







Títol:

Diferents percepcions


Anàlisi del text:


Hume defineix la percepció com allò que es presenta a la ment.
Es pot parlar de dos tipus de percepcions: les impressions que són allò que es presenta a la ment a partir de sensacions , emocions i passions i les idees, que són les imatges febles de les impressions i tenen a veure amb el que nosaltres pensem i raonem. Per tant sentir equival al que seria les impressions i pensar equival al que serien les idees.Hume distingeix entre dos tipus de percepcions, fortes i dèbils, Hume com a bon empirista creu que no hi ha res a l'enteniment que no hagi tingut que passar per els sentits, per tant les percepcions anomenades fortes, són impressions innates.


Comparació:


Podem comparar aquest text de Hume amb Leibniz, aquest afirma que "no hi ha res a l'enteniment que abans no hagi passat pels sentits excepte el propi enteniment", també es podria comparar amb Locke, ja que aquest afirma "que no hi ha res a l'enteniment que no hagi passat pels sentits".

La identitat personal de Hume

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla de la concepció cartesiana sobre pensament i ànima i diferencia les impressions de les idees.
També diu que la nostre ment no es la que veu les percepcions sinó que nosaltres tenim idees que resulten ser d'alguna impressió i no de la substància material o espiritual en la nostra ment sinó que cadascú tenim percepcions diferents.


Títol:

El jo, una successió de percepcions.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume en primer lloc ens parla sobre l'ànima. Segons el filòsof Descartes aquesta es divideix en una successió de les percepcions i seguidament diu que les nostres percepcions particulars són les que formen la nostra ment, per tant només tenim les impressions i aquestes ens proporcionen les idees de les impressions.
Per això podem dir que la ment té percepcions sense saber amb certesa que pugui ser, en canvi com bé diu el text pel que fa a la idea de cossos ens posa l'exemple del préssec com a cos que podem apreciar el color, el gust,el tacte...
Per tant la idea de ment són les percepcions de cadascú sense noció de ser simple o compost, es a dir cadascú té una concepció particular.



Comparació:

Podríem comparar aquest text de Hume amb Aristòtil quan es parla de l'ànima Aristòtil diu que cos i ànima son parts d'una única substànica, es necessiten mútuament i en el text podem concebre les percepcions diferents però estan marcades de identitat perfecte. Per altre banda també podríem comparar a Hume amb Descartes, ja que Hume diu que el jo és una successió de percepcions que no és unitat en si mateixa, ja que Hume considera que només una idea es valida quan es deriva de l'experiència, en canvi Descartes afirma la idea del jo com a primera veritat de la qual no es pot dubtar.
També podem comparar aquest text amb Plató, que considera les coses com copies de les idees.

3r.Trimestre

Moral Kantiana (3r trimestre)

Filosofia moral de kant

View more presentations from MartaEspinosa

Aquest món és el millor món?

Crec que tenim molta sort de viure en aquest món present, ja que el món passat va tenir molts desavantatges polítics, socials i econòmics, i el futur no sabem com pot ser o arribar a ser.
Aquest món nostre està ple de coses bones i a la vegada dolentes però si les poséssim en una balança crec que pesarien més les bones, ja que tenim molta sort de viure en un món on els problemes es remeten en tonteries.
També és cert que dins d’aquest món cadascú viu en el ser propi món, per a mi el món és el meu dia a dia i la manera de viure’l, i per una altra persona pot ser la manera en què jo visc i el que faig no l’entén, i per a ell el seu món és el millor món.
Per tant, crec que aquest món és el millor món en el que he pogut viure respecte els avantatges però alhora el pitjor a nivell de veure la societat i que dins d’aquest cadascú viu en el seu primer món de la millor manera possible.

Relació entre ment i cos

Idees principals

Descartes defensa que la seva escència només és el cogito, perquè tot i haver pogut apreciar que el jo és ment i cos, encara no sap com comprovar l’existència dels cossos.


Títol

La dualitat cartesiana


Anàlisi del text

Aquest text fa referència a la sisena part de les Meditacions Metafísiques. Tot pot estar fet per Déu i s’ha de considerar. Hem de saber que el nostre principal atribut és el pensament, no pas el nostre propi cos. El que si sabem segur és que cos i ment són clars i diferents, dues coses molt juntes, però molt diferents.



Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat

També tracten amb l’ànima Plató o Aristòtil. Tots dos autors defensen l’ànima i el cos, però sempre acostant-se més a Plató.

El jo com a substància pensant i la qüestió de l’ànima

Idees principals:


El filòsof Descartes identifica el jo amb l’ànima, i totes dues es coneix com substància pensant. Podem tenir dubtes de diverses coses però no del nostre jo, que és allò que està dubtant. Al final del text s’afirma que l’ànima viu sola i no només amb un cos real.


Posa un títol:

L’ànima i jo.


Anàlisi del text:


Aquest text de la quarta part del Discurs del Mètode de Descartes, fa referència al jo, els cossos, la realitat.. No es pot fingir mai del jo.
Cal considerar el jo com quelcom capaç d’existir amb tan sols un pensament. Hem d’estar segurs de que tant el jo com l’ànima existeixen independentment del cos.


Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat.


La teoria de Descartes s’assembla bastant a la de Plató. Els dos autors defensen una disputa entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats.

Els cossos són tal i com els percebem?

Descartes intenta demostrar que els cossos existeixen després de l’existència de Déu. Per aconseguir-ho, estudia la causa dels cossos dient que el jo no pot ser la causa del que busquem, i que a vegades es presenten en contra de la nostra voluntat. La causa d’aquests cossos ha de ser allò que sigui real i alguna idea de la nostra ment. Això podria ser Déu. Déu pot ésser la causa i qui m’inclina a pensar que la causa són els cossos mateixos. Ell és perfecte, i per això mai m’enganyaria. Segons el meu pare, la forma en com rebem els cossos és pels sentits, que com diu Descartes ens enganyen i poden fer-ho sempre. Si jo percebo alguna cosa d’alguna manera mai podrà ser dubtable.

El dubte metòdic i el cogito

Idees principals:


Aquest text ens parla sobre els dubtes que es podrien originar per diferents punts de vista, diferents punts de vista, els quals només són acceptats pel pròpi jo, el qual la creat, perquè d’avegades els nostres pròpis sentits ens enganyen, perquè fins i tot hi han homes que s’equivoquen en les coses més simples e indubtables.
Per últim també ens diu que tot el que pensem està despert i perquè no, també el que podem arribar a somiar.



Títol:

Jo penso, per tant existeixo.


Anàlisi del text.

Aquest text de la quarta part del discurs del mètode ens parla sobre el dubte que a de seguir allò que sabem que és incert, com si no es pogues dubtar, per això el millor que es pot fer és investigar allò que creiem que es cert, que no es pot dubtar, i que no hi ha cap tipus de dubte. Per això molts cops creiem allò que ens fan imaginar i en molts casos hi ha gent que s’equivoca en el raonament, fins al punt d’equivocar-se en la geometria, per això tothom es pot equivocar, d’ igual manera que tot el que pensem es pot dubtar i també els somnis, es per això que les coses que entren dins l’esperit, no tenen perquè ser més veritables que les il.lusions dels somnis que es poden arribar a tenir.
Doncs com es volia pensar que tot era fals, menys el que el jo penso, jo sóc es ferma, tant ferma que ni els famosos esceptics eren capaços de posar-la en qüestió.


Compara la teoria del text amb altres autors que hagis estudiat:

Descartes escull com a tema central filosofic un paradigma on la figura del jo pren el màxim protagonisme , i en canvi Sant Agustí parla del jo però no ho desenvolupa com a tema cental de la seva filosofia.

Distinció entre el somni i la vigília.

Idees pricipals:


Aquest text pertany a les Meditacions metafísiques, l’obra més remarcada de Descartes.
Durant tot el fragment es desenvolupa el dubte metòdic.
Per a poder accedir allò el qual no hi ha més dubte, allò indubtable, primer s’ha de passar per allò dubtable. El dubte té diferents fases i són aquestes fases a les que fa referència Descartes, el dubte sobre el coneixement sensible i el dubte de la realitat.


Títol:

Els somnis com evidents.


Anàlisi de text:


Aquest text fa referència al que coneixem com a dubte metòdic.
L’objectiu de la filosofia de Descartes, cartesiana és la conquesta de l’evidència, allò indubtable per tal de poder aconseguir allò sobre el qual no es pugui dubtar més implica passar per allò dubtable.
Aquest dubte presenta diferents fases dues de les quals són el coneixement sensible, i el dubte sobre la realitat.
El coneixement sensible considera que no ens hem de b asar en els sentits, perquè algun cop et poden enganyar, em de pressuposar que sempre ho faran, per tant el coneixement sensible es troba en un dubte i pel que fa al dubte sobre la realitat podem dir que la realitat es dubtosa.



Comparació de la teoria del text amb altres teories ja estudiades:


Els empiristes consideren l’experiència la base del coneixement, en canvi Descartes com a racionalista nega la validesa de qualsevol sentit.

Les regles del mètode

Idees principals:

Aquest fragment és del discurs del mètode de Descartes.
L’objectiu que té la filosofia cartesiana és arribar a allò evident, i aquest camí es descrit com una sèrie de passos, regles que cal seguir per arribar a aconseguir l’evidència de la millor manera possible.


Títol:

Els passos per arribar a allò evident.




Anàlisi del text:


Aquest fragment fa referència a la segona part del discurs del mètode de Descartes.
L’objectiu de la filosofia de Descartes es conquerir l’evidència, arribar a allò indubtable a la veritat, allò del qual no es pugui dubtar.
Per arribar a allò cert segur, no dubtós s’ha de segui un camí, unes lleis. Unes lleis que hauran de ser complides per superar tots els possibles obstacles, aquestes són:
evidència, anàlisi, síntesi i revisió.
La primera llei fa referència a allò que es cert, es evident, es indubtable, la segona llei té a veure amb el procés que segueix la ment per arribar a les idees clares i distintes. Aquest procés consisteix a dividir cada afirmació en les seves parts més simples, fins arribar a els elements bàsics presentats a la ment.
La tercera llei consisteix en conduir ordenadament els pensaments pujant des de els més simples fins als més complexos. El procés de síntesi es el que tindria que veure amb una successió d’evidències.
Per últim trobem la revisió on es comprovarà l’anàlisi i síntesi i es farà un comprovació final. Enumeració( fer una llista) doncs repassar l’enumeració.
Un cop comprovat es planteja la idea de cercar allò veritat i indubtable.


Compara la teoria del text amb la teoria que hagis estudiat:


El filòsof cartesià plasma alguns dels punts per poder arribar a la
veritat, a l’evidència.
Podriem comparar aquesta teoria amb la al.legoria de la línia, en la qual Plató defensa la idea que les ombres passen pel pensament, per la conjectura, per la creença i per últim pel pensament intuïtiu es podra comprovar la idea del bé. També es podria comparar amb els graus de coneixement defensats per kant: opinió, creença i saber.

El temps va ser creat amb el món.

Idees principals:


Aquest text Sant Agustí ens parla sobre la creació del món, fa referència al temps en que transcorren les coses, el temps de Déu, ell creador del cel i de la terra no tenia temps i aleshores el terme temps no existia.


Títol:

La intemporalitat de Déu.


Anàlisi del text :


Aquest text ens parla sobre el temps, sobre que Déu és el temps i que aquest no precedeix en el temps.
Diu que lo bo i únic de Déu és el fet que ell es sempre present, que ell és l’únic en que els dies no passen, ell no sap del pas del temps en quant a creixement de les persones sinó que cada dia per a ell és el mateix dia, i aquest dia, no es un dia qualsevol sinó avui, perquè el seu avui no passa a demà ni bé d’ahir sinó que el seu avui és el present.



Comparació de la teoria exposada en el text amb altres teories ja estudiades:

La idea clau d’aquest text és la creació del món a partir del no-res.
Aquesta teoria per tant es oposada i rebutjada pels filosofs de la filosofia antiga segons els quals d’on no hi ha no s’en pot treure res.
També podríem establir una comparació entre Sant Agustí i Sant Tomàs, tot i que tots dos defensen l’existència de Déu , Sant Tomàs
ens vol donar a entendre el contrari que Sant Agustí, menciona una sèrie d’arguments per demostrar Déu d’una manera honesta, però alhora molt menys prepotent.
Per últim podrírem comparar aquest text de Sant Agustí amb Parmenides, un ésser etern que podria establir una relació entre l’ésser intemporal de Sant Agustí.

Argument ontològic de Sant Anselm de Canterbuy

Sant Anselm desenvolupa la seva teologia en les obres Proslogion i Monologion.
El la darrera exposa l’argument ontològic, en la qual diu que Déu existeix i ho demostra amb una prova que ha de creure fins i tot aquell no creu. Déu és definit com ésser grandiós sobre el qual res no pot ser pensat, per tant necessàriament existent. Doncs pensar el algú que possiblement existeix per a Sant Anselm és pensar en algú ja existent i existir és molt mes perfecte que no existir, es per això que Sant Anselm creu en l’existència d’un Déu que majoritàriament tots imaginem de igual manera.
En canvi Kant diu tot el contrari, diu que l’existència no afegeix res a
l’essència, referint-se a que existir no és més perfecte que no existir, per tant pensar en l’existència de Déu no fa convertir-lo en existent.

Cartes a Meneceu

Idees principals:

Aquesta carta dirigida a Meneceu ens parla sobre la idea de viure plens de joia, felicitat i el món important amb salut, ja que la base de la felicitat i el conviure amb harmonia és la salut, tant per a un mateix com per als que t’estimen.

Títol:
Felicitat és salut.

Anàlisi del text:

Aquesta carta de Epicur dirigida a Meneceu ens parla sobre la salut, com a factor primordial en els éssers humans. Remarca la idea que no per ser vell, es perd la felicitat, sinó que el vell ha de recordar la felicitat gràcies als records i el jove ha de mantenir la felicitat i allargar-la fins a ser vell. Perquè el fi de qualsevol humà no es pas arribar a la felicitat, sinó arribar a la felicitat plena del dia a dia i sinó l’objectiu és fer el possible per aconseguir-la. També ens parla de la mort com a privació de les sensacions, ja que tot bé i mal es troba en les sensacions, un altre factor important dins la carta de Meneceu és el fet que la mort no ens afecta, ja que es el moment en que som vius aquesta no es present i en el moment en que arriba la mort nosaltres ja no estem presents. També podem dir que del plaer en tenim necessitat quan patim per la seva absència, però quan no sentim el dolor tampoc el busquem. Tots els plaers per naturalesa són un bé però no tots els mals s’han d’evitar. Més endavant també fa referència a que no és possible viure amb seny, bellesa i justícia, sense ser feliç, ja que la felicitat perdurable és la clau de l’èxit. Per tant el secret de la felicitat està a limitar la necessitat.


Compara la teoria del text amb altres teories ja estudiades:

Aquest text fa referència a la teoria d’Epicur, epicureisme. Aquesta ens parla sobre els plaers com a font de felicitat, es a dir l’objectiu de qualsevol ésser humà. Aquesta teoria la podríem comparar amb l’estoïcisme, aquesta identifica la virtut amb la felicitat.

El moviment i la deducció del 1r. motor immòbil.

Idees principals:

Aquest text d’Aristòtil ens parla del moviment, i els participants en aquest, ens explica dues maneres de moviment,d’una banda no hi ha participants en el moviment del motor i d’una altre el primer parteix del segon, el segon del tercer i així constantment com una cadena, fins arribar al motor que no es mogut per cap altre motor.

Títol:


Tot allò que es miu, es mogut per una altra cosa.


Anàlisi del text:

Aquest text ens parla de tot allò que és mogut per una altra, d’aqui sorgeix les dues maneres d’entendre el motor, una defensa que el motor es mogut per un intermediari, aquest per un altre intermediari i així repetidament, per una altre banda un altre manera d’entendre el motor es pensar que hi ha un primer motor que no es mogut per cap altre motor, ja que al ser una sèrie que no acaba, infinita no existeix el primer terme, per tant aquest motor al no ser mogut er cap altre motor haurà de ser mogut per si mateix. Per tant podem dir que en aquest text d’Aristòtil ens vol transmetre la idea sobre el primer motor immòbil,aquell primer motor que es causa de tot.

Comparació:

El filòsof Aristòtil diu que existeix una realitat, el primer motor immòbil, aquesta teoria ens permet explicar el moviment de dues maneres diferents: Tot el que és mogut, es mogut per un altre,i el moviment es etern. No es pot parlar d’una cadena de motors i és per això que podem dir que hi ha un motor que es mou per si mateix, el primer motor immòbil.Aquesta teoria d’Aristòtil la podem compara amb la que defensa Zenó d’Elea ,aquest diu que el moviment es impossible, perquè per passar del primer punt al últim punt hauríem de travessar infinites meitats per a poder arribar-hi.

Per a entendre millor el moviment i la deducció del 1r. motor immòbil he volgut plasmar aquest esquema.