Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla de la concepció cartesiana sobre pensament i ànima i diferencia les impressions de les idees.
També diu que la nostre ment no es la que veu les percepcions sinó que nosaltres tenim idees que resulten ser d'alguna impressió i no de la substància material o espiritual en la nostra ment sinó que cadascú tenim percepcions diferents.


Títol:

El jo, una successió de percepcions.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume en primer lloc ens parla sobre l'ànima. Segons el filòsof Descartes aquesta es divideix en una successió de les percepcions i seguidament diu que les nostres percepcions particulars són les que formen la nostra ment, per tant només tenim les impressions i aquestes ens proporcionen les idees de les impressions.
Per això podem dir que la ment té percepcions sense saber amb certesa que pugui ser, en canvi com bé diu el text pel que fa a la idea de cossos ens posa l'exemple del préssec com a cos que podem apreciar el color, el gust,el tacte...
Per tant la idea de ment són les percepcions de cadascú sense noció de ser simple o compost, es a dir cadascú té una concepció particular.



Comparació:

Podríem comparar aquest text de Hume amb Aristòtil quan es parla de l'ànima Aristòtil diu que cos i ànima son parts d'una única substànica, es necessiten mútuament i en el text podem concebre les percepcions diferents però estan marcades de identitat perfecte. Per altre banda també podríem comparar a Hume amb Descartes, ja que Hume diu que el jo és una successió de percepcions que no és unitat en si mateixa, ja que Hume considera que només una idea es valida quan es deriva de l'experiència, en canvi Descartes afirma la idea del jo com a primera veritat de la qual no es pot dubtar.
També podem comparar aquest text amb Plató, que considera les coses com copies de les idees.