Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre la relació entre causa i efecte, no es una relació d'idees és a dir no es pot conèixer a priori. Per tant no es pot començar a priori, sinó que es deriva de l'experiència, és a dir hi ha un fet A al qual li segueix un fet B, i a través de la raó no puc deduir que d'una causa es segueixi un objecte, per més que s'analitzi l'objecte a través de la raó no podré saber-ho, això només ho podrà fer l'experiència que mostra dos fets l'un després de l'altre de forma habitual i la causa és una conjunció constant.

Títol:

Causa i efecte.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume comença parlant d'allò que es possible , anuncian que es i pot ser fals i que es possible que la naturalesa passi per canvis ja que els podem concebre.
Seguidament ens parla d'allò probable com a demostració de relació entre futur i passat la qual nega , per tant tots els arguments probables es troben entrre els propòsits del futur i del passat. La conformitat està basada a partir de l'experiència, i si ha de ser provada no s'admetra cap altra prova que no sigui amb experiència, el punt que es dona segons Hume com per a suposat a l'hora de parlar sobre els fets, és la relació que hi ha entre passat i futur, però que alhora no es pot admetre amb captipus de prova.
Seguidament posa l'exemple de les boles de billar com a relació que hi ha entre la primera bola A al qual hi segueix un fet B , la bola b, parla amb aquest exemple donant així relació entre causa i efecte.
Remarca la idea que després d'haver tingut l'experiència de molts efectes, no hi ha cap que argumenti la relació entre efecte i experiència passada.
Hume diu que nosaltres percebem només les qualitats sensibles, no pas les forces sobre les quals operem els cossos.
Tot seguit es formula una pregunta sobre les forçes conectades i les qualitats sensibles a la qual respón que la raó no sap que el futur i el passat van relacionats i en canvi el costum es la guia de la vida el que si que no sap.

Comparació:

Hume critica el principi de causalitat defensat per Leibniz en la teoria del coneixement, una posició contraria a autors com St.Tomàs que es basa en el racionalisme deduint les conseqüències i també fa referència al costum treballat per l'autor filosòfic Locke.