Sant Anselm desenvolupa la seva teologia en les obres Proslogion i Monologion.
El la darrera exposa l’argument ontològic, en la qual diu que Déu existeix i ho demostra amb una prova que ha de creure fins i tot aquell no creu. Déu és definit com ésser grandiós sobre el qual res no pot ser pensat, per tant necessàriament existent. Doncs pensar el algú que possiblement existeix per a Sant Anselm és pensar en algú ja existent i existir és molt mes perfecte que no existir, es per això que Sant Anselm creu en l’existència d’un Déu que majoritàriament tots imaginem de igual manera.
En canvi Kant diu tot el contrari, diu que l’existència no afegeix res a
l’essència, referint-se a que existir no és més perfecte que no existir, per tant pensar en l’existència de Déu no fa convertir-lo en existent.