Idees principals:



Aquest text d’Aristòtil ens parla del moviment, i els participants en aquest, ens explica dues maneres de moviment,d’una banda no hi ha participants en el moviment del motor i d’una altre el primer parteix del segon, el segon del tercer i així constantment com una cadena, fins arribar al motor que no es mogut per cap altre motor.

Títol:


Tot allò que es miu, es mogut per una altra cosa.


Anàlisi del text:


Aquest text ens parla de tot allò que és mogut per una altra, d’aqui sorgeix les dues maneres d’entendre el motor, una defensa que el motor es mogut per un intermediari, aquest per un altre intermediari i així repetidament, per una altre banda un altre manera d’entendre el motor es pensar que hi ha un primer motor que no es mogut per cap altre motor, ja que al ser una sèrie que no acaba, infinita no existeix el primer terme, per tant aquest motor al no ser mogut er cap altre motor haurà de ser mogut per si mateix. Per tant podem dir que en aquest text d’Aristòtil ens vol transmetre la idea sobre el primer motor immòbil,aquell primer motor que es causa de tot.



Comparació:


El filòsof Aristòtil diu que existeix una realitat, el primer motor immòbil, aquesta teoria ens permet explicar el moviment de dues maneres diferents: Tot el que és mogut, es mogut per un altre,i el moviment es etern. No es pot parlar d’una cadena de motors i és per això que podem dir que hi ha un motor que es mou per si mateix, el primer motor immòbil.Aquesta teoria d’Aristòtil la podem compara amb la que defensa Zenó d’Elea ,aquest diu que el moviment es impossible, perquè per passar del primer punt al últim punt hauríem de travessar infinites meitats per a poder arribar-hi.



Per a entendre millor el moviment i la deducció del 1r. motor immòbil he volgut plasmar aquest esquema.