La temprança sentit de la dita


Idees principals:



Aques text ens parla sobre la temprança detingudament i sobre lo bo i lo dolent de l’home,ens transmet la idea de que cadascú és amo de si mateix.



Títol:



Temprança la mestresa de la ciutat.



Anàlisi del text:




Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plato tracta sobre la temprança i ens vol parlar de la justicia estalviant-nos la temprança.

L’altre filosof del diàleg, Glauco va dir de tractar primer la temprança i després la justicia,i així es va fer.

Després de miraro detingudament es va adonar que donà lloc a una concòrda i armonia.

La temprança és un ordre i domini de plaers i passions,els quals es mostren superiors a un mateix. L’altre filosof li respongue que si no era ridícul i aquest contestà el que vol transmetre aquesta dita es que l’home, l’individu en la seva ànima es troba lo bo i lo dolent de cadascún dels èssers, i que per naturalesa,per regla lo bo domina a lo dolent, i això és el que s’ignifica ser amo de si mateix.

En el cas de que lo dolent domini a lo bo parlem d’un utillatge,el que es així es tillat d’inferior a si mateix.

El mateix passa amb la ciutat hi ha qui la eleva més del que es mereix,quan en realitat lo bo d’ella porta a lo dolent,per tant s’ha de descriure com a temperada i com a pròpia de si mateixa.




Comparació:




Podem comparar la política de Plató reflectida dins la República amb la teòria de l’ànima.Les parts de la ciutat i les parts de l’ànima s’identifiquen, ja que la ciutat que exposa Plató presenta els mateixos principis morals que els individus que viuen en ella,uns individus perfectes per una ciutat perfecta.