El filosof Empèdocles diu que l’existència humana si que parteix d’alguna cosa,dels quatre elements eterns:aigua,aire,foc i terra.

Empèdocles te dues idees el descobriment de l’amor i el desenvolupament de l’odi.Aquella inclinació,o aquell rebuig que sentim el humans i en el qual s’expressa l’origen d’allò que uneix o desueix la naturalesa.

Per tant de l’amor pot sortir l’odi i de l’odi pot surgir l’amor ,ja que són dos conceptes oposats però alhora units pels sentiments.

El filòsof Anaxàgores diu que res no nèix ni mor,sinó que tot està en tot ja que els èssers estan formats per llavor,homeomeries que són les mateixes tot i que l’èsser humà té homeomeries que predominen en ell.

Aquestes no tenen moviment però són eternes,inmutables,qualitativament diferents,poden dividir-se infinitament,tot i que necesiten l’element extern,la intel.ligència.

Leucip un filòsof atomista defensava la idea de que el no èsser existeix tant com l’èsser i va suposar que la naturalesa dels àtoms era compacta i plena,i que això era l’èsser a diferència del filòsof Empèdocles que deia que tot partia dels elements eterns i a diderència del filòsof Anaxàgores que deia que tot està en tot.

L’altre filòsof atomista Demòcrit d’Abdera deia que l’interesava més arribar a la veritat que tenir el poder i que tot inici de l’èsseres basava en el ple i el buit.

Segons aquest el moviment no es regit per l’atzar sinó que tot està regit per la necessitat ,els àtoms.