Idees pricipals:


En aquest text Parmènides ens parla sobre l’ésser i el no ésser.Dona preferència a la via de la veritat per damunt de la via de l’opinió i explica que del no res no s’en pot treure res perquè del que no hi ha no s’en pot trobar.



Títol :


L’ésser,allò que és i no pot no ser.



Anàlisi del text :



Aquest text de Parmènides ens diu que l’ésser és úinc e irrepetible ,és present continu,només es pot pensar en que l’èsser es ,ni a nascut ni morira .

A més de que serveix saver si era fet d’abans o d’ara sinó prove de res.

No podem parlar en termes de passat ni de futur ,ja que nómes hi ha un,és homogeni.

No es pot dir res d’allò que no és,perquè del no res no s’en pot treure res perquè no hi ha res, a més allò que no és es inexpresable i impensable.

L’èsser està tancat per cadenes fermes,perquè no pugui sortir,si surtis dels seus límits, acabaria haguen més d’un èsser i això no pot ser.

Per concluir podriem dir que el camí que sa de seguir és la via de la veritat la via de la raó,no pas la via de l’opinió.


Comparació:


La teòria defensada per Parmènides és el monisme ontològic,aquesta nega la pluralitat de l’ésser i admet que aquest és inmutable e irrepetible. Aquesta pot ser comparada amb la de Heràclit ja que aquest defensa la contraria,el monisme dinàmic que fa referència a la realitat sotmesa al canvi.