Idees principals:


Aquest text Sant Agustí ens parla sobre la creació del món, fa referència al temps en que transcorren les coses, el temps de Déu, ell creador del cel i de la terra no tenia temps i aleshores el terme temps no existia.


Títol:

La intemporalitat de Déu.


Anàlisi del text :


Aquest text ens parla sobre el temps, sobre que Déu és el temps i que aquest no precedeix en el temps.
Diu que lo bo i únic de Déu és el fet que ell es sempre present, que ell és l’únic en que els dies no passen, ell no sap del pas del temps en quant a creixement de les persones sinó que cada dia per a ell és el mateix dia, i aquest dia, no es un dia qualsevol sinó avui, perquè el seu avui no passa a demà ni bé d’ahir sinó que el seu avui és el present.



Comparació de la teoria exposada en el text amb altres teories ja estudiades:

La idea clau d’aquest text és la creació del món a partir del no-res.
Aquesta teoria per tant es oposada i rebutjada pels filosofs de la filosofia antiga segons els quals d’on no hi ha no s’en pot treure res.
També podríem establir una comparació entre Sant Agustí i Sant Tomàs, tot i que tots dos defensen l’existència de Déu , Sant Tomàs
ens vol donar a entendre el contrari que Sant Agustí, menciona una sèrie d’arguments per demostrar Déu d’una manera honesta, però alhora molt menys prepotent.
Per últim podrírem comparar aquest text de Sant Agustí amb Parmenides, un ésser etern que podria establir una relació entre l’ésser intemporal de Sant Agustí.