Llibre República VII

La temprança sentit de la dita

Idees principals:

Aques text ens parla sobre la temprança detingudament i sobre lo bo i lo dolent de l’home,ens transmet la idea de que cadascú és amo de si mateix.

Títol:

Temprança la mestresa de la ciutat.

Anàlisi del text:

Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plato tracta sobre la temprança i ens vol parlar de la justicia estalviant-nos la temprança.

L’altre filosof del diàleg, Glauco va dir de tractar primer la temprança i després la justicia,i així es va fer.

Després de miraro detingudament es va adonar que donà lloc a una concòrda i armonia.

La temprança és un ordre i domini de plaers i passions,els quals es mostren superiors a un mateix. L’altre filosof li respongue que si no era ridícul i aquest contestà el que vol transmetre aquesta dita es que l’home, l’individu en la seva ànima es troba lo bo i lo dolent de cadascún dels èssers, i que per naturalesa,per regla lo bo domina a lo dolent, i això és el que s’ignifica ser amo de si mateix.

En el cas de que lo dolent domini a lo bo parlem d’un utillatge,el que es així es tillat d’inferior a si mateix.

El mateix passa amb la ciutat hi ha qui la eleva més del que es mereix,quan en realitat lo bo d’ella porta a lo dolent,per tant s’ha de descriure com a temperada i com a pròpia de si mateixa.

Comparació:

Podem comparar la política de Plató reflectida dins la República amb la teòria de l’ànima.Les parts de la ciutat i les parts de l’ànima s’identifiquen, ja que la ciutat que exposa Plató presenta els mateixos principis morals que els individus que viuen en ella,uns individus perfectes per una ciutat perfecta.

11) Comentari de text, República llibre V

Ciencia i opinió

Idees principals:

Aquest text de Plato ens parla sobre dos tipús de filosofs diferents,un no es capaç de veure la bellesa en si sino coses com colors i figures i l’altre és capaç de veure, de contemplar la bellesa i tot el que l’envolta.

Títol:

L’essència de la bellesa.

Anàlisi del text:

Aquest text ens parla sobre dos filosofs diferents el primer que s’esmenta es capaç d’escoltar i veure melodies,colors i figures maques però el seu pensament no pot apreciar la bellesa en si.

Es a dir reconeix les coses maques,boniques però no pot conèixer la bellesa en la seva essència.

En canvi l’altre filosof era tot el contrari a aquest era capaç de veure la bellesa en la seva esencia i tot el que l’envolta.

Per tant aquest últim segons el text és el filòsof que en sap,i l’altre el primer esmentat opina,ja que es capaç d’arribar a la bellesa en el seu màxim explendor.

Comparació:

Aquest diàleg de Plató parla sobre la al.legoria de la línia que divideix l’opinió i la ciència,aquesta pot ser comparada amb els Sofistes,defensors del relativisme que consideren que no existeix el saber i amb les dues vies de Parmènides,la via de l’opinió i la via de la veritat.

Biografía de Plató

(8)Text Plato

Sòcrates


Plató


Parmènides

Idees principals:

El text pertany als diàlegs critics de Plato,dins de la seva època de vellesa.Aquest text ens mostra el diàleg entre Sòcrates i Parmenides i parla sobre el món intel.ligible.

Títol:

Són veritables les idees.

Anàlisi:

Sòcrates es preguntat per Parmènides,aquest li fa preguntes del món intel.ligible,aquest món perfecte e ideal.

La primera prefunta que li formula es : Separant les idees de les coses ,et sembla que existeix una semblança ?

Es a dir que les idees també es troben presents en les coses, són els conceptes universals, pertant les coses resulten copies imperfectes de les idees.

Parmènides li formula una pregunta i s’esdebé igual en cas d’una idea en si,i per a si mateixa de la justicia.Sòcrates li diu que perquè totes les idees són certes i perfectes.

LLavors Parmènides li diu:Que em dius d’una idea de l’home separa de nosaltres i de tots aquells que som nosaltes?Una idea de l’home en si mateix.Sòcrates li respón li diu que moltes vegades s’ha trobat en la dificultat d’afirmar això d’aquestes idees o calia afirmar una altra cosa és a dir ,aquí podem apreciar com Plato ens reflecteix el seu dubte,la crítica que es fa a ell en l’època de bellesa.

Comparació:

En aquest text es pot comparar la teòria de les idees de Plató amb teòria de l’ésser de Parmènides,també es podria relacionar amb les dues vies,la via de la veritat i la via de l’opinió.

Comentari de text el Mite de la Caverna

Aquest text de Plato ens parla sobre les persones presoneres que estan a la cova .Ens explica que tenen por de sortir a l’exterior pel fet de que no el coneixen ,quan en realitat el que han de fer es explorar allò que no saben,no s’han de quedar on estan i han d’aprendre coses noves.

Les persones que vivien a la cova creien que la flama que tenien dins era el seu veritable sol,quan la veritat és que afora de la cova hi ha el sol real que a la història es considerat el foc.

En conclusió,la història ens vol fer entendre que mai ens hem de tancar en nosaltres mateixos i que el que hem de fer es intentar anar més enllà del que nosaltres creiem que coneixem.

La naturalesa de les idees

Idees principals:

Es un text de Plato on el protagonista com en altres textos segueix sen Sòcrates.

El text és un diàleg on Sòcrates fa unes preguntes a Cebes i ell contesta.Podriem dir que es un diàleg dogmàtic,perquè pertany a un diàleg de Fedo i aquest es troba en el període de maduresa.

Títol:

L’estat de l’ésser

Anàlisi del text :

En aquest text es formulan preguntes que van dirigides de Sòcrates a Cebes per saberne i aprendre sobre l’identitat,forma i esta de lèsser.

Sòcrates pregunta a Cebes si sempre esta de la mateixa manera en identic estat o si canvia.

Comparació:

Podem compar aquesta teòria de les idees de Plató amb la teòria de l’ésser de Parmènides. Les condicions de l’ésser dels dos filòsofs són les mateixes.També podem trobar una oposició pel que fa a les dues vies i als dos mons el món intel.ligible i el món sensible.