Què és l'utilitarisme? de Mill

Idees principals:


En aquest text Mill mostra la diferència que hi ha entre el seu utilitarisme i el que va defensar Bentham , diferenciant el concepte de satisfacció del de felicitat. Mill diu que la felicitat té relació amb la qualitat dels plaers i no amb la quantitat, pensament que defensa Bentham.

Títol:

La qualitat de plaers per damunt de la quantitat.


Anàlisi del text:


En aquest fragment Mill ens parla sobre L'utilitarisme, ens parla sobre el principi d'utilitat, es a dir aconseguir el major bé, la major felicitat per al major nombre de persones. En aquest fragment explica la diferència entre la seva teoria i la del filòsof Bentham,Mill creu que la felicitat va d'acord amb la qualitat de plaers i no amb la quantitat com deia Bentham, per aquest motiu Mill creu que els plaers intel.ectuals van per damunt dels corporals. També diu que les persones que són capaçes de gaudir amb poc són més facilment felices ja que les persones que per a ser felices necessiten molt sempre aspiraran a lo millor, aspitran a una cosa que sempre serà imperfecta per a ells. Tot i això les persones que es troben allunyades a la felicitat per la seva capacitat elevada de ser felic no envejaran mai a les persones que tenen una capacitat de gaudir facil i baixa, es d'aqui on Mill exposa la idea que un savi no voldrà mai tornar-se ignorant de igual manera que una persona intel.igent no voldrà tornar-se imbècil. Al últim paràgraf exposa la seva famosa frase "és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet" o el que és el mateix, és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.

Comparació:


Mill defensa l'utilitarisme posant per damunt la qualitat de plaers de la quantitat que defensava Bentham. Bentham considera que tots els plaers són iguals, ell busca el màxim plaer i evitaer el dolor, en canvi Mill parla sobre plaers intel.ectuals en primer lloc i en segon lloc dels corporals.

Diferències entre Aristòtil i Kant

-Filòsof Kant.

-Filòsof Aristòtil.

Kant és uns dels filòsofs més importants de la història i pertany a la il.lustració Alemana i Aristòtil és el filòsof més important de l'antiguitat, aquest filòsof defensa la ètica teleològica basada en un fi, la felicitat d'acord amb la virtut.

Entre aquests dos filòsofs destacats a la història de la filosòfia trobem una clara oposició entre l'ètica que defensa cadascún d'ells.Per una banda trobem la posició realista que defensa Aristòtil i per altre banda la síntesi que proposa Kant entre realisme i idealisme, Aristòtil defensa una ètica de la felicitat, basada en un fi i amb un contingut i per altre banda Kant amb un caracter rígid i molt diferent i abstracte on no es busca cap tipus de finalitat ni cap tipus de propòsit, Kant busca en la màxima en una realització .

L'ètica material del filòsoc Aristòtil es caracteritza per un contingut a posteriori i per ser heterònoma, mentre que la formal de Kant es caracteritza per un contingut universal i per tant doncs a priori i per ser autonoma.

Documental. La Aventura del Pensamiento sobre David Hume 1 de 3. Por Fer...

Sobre el sentiment moral de Hume

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre en que consisteix la moralitat, ens diu que està basada amb les coses bones i dolentes i que concorden amb allò just i que aquesta moralitat està basada en el sentiment, també defineix la virtut com una qualitat la qual es donada al espectador amb un sentit de plaer, aprovació i vici i així de manera inversa.


Títol:

La moralitat determinada pel sentiment.


Anàlisi del text:

Aquest text primerament ens explica que la moralitat són les diferents relacions morals partint d'allò just i que són bones o dolentes i parteixen d'allò just de tal manera són determinades per la comparació de l'acció amb la regla.
Seguidament diu que tot això es basat en la metafísica i que doncs hi ha metafísica amb tota seguretat i no fa falta dubtar sobre res.
També diu que la moralitat està determinada pel sentiment i explica el que és doncs la virtut, una qualitat que doni a la persona experta un tipus de plaer o vici o de la mateixa manera al revés, si anomenem metafísica a això s'haurà de reconèixer que el tipus de ment no es apropiat per a les ciències morals.


Comparació:

Hume defensa la moral basada en el sentiment i per tan t no pas en la raó. Locke, un altre filòsof empirista parla de llei moral amb un seguit de drets i deures i Mill també s'apropara a la visió de Hume però sense sortí de la seva concepció utilitarista.

L'anàlisi de la causalitat de Hume

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre la relació entre causa i efecte, no es una relació d'idees és a dir no es pot conèixer a priori. Per tant no es pot començar a priori, sinó que es deriva de l'experiència, és a dir hi ha un fet A al qual li segueix un fet B, i a través de la raó no puc deduir que d'una causa es segueixi un objecte, per més que s'analitzi l'objecte a través de la raó no podré saber-ho, això només ho podrà fer l'experiència que mostra dos fets l'un després de l'altre de forma habitual i la causa és una conjunció constant.

Títol:

Causa i efecte.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume comença parlant d'allò que es possible , anuncian que es i pot ser fals i que es possible que la naturalesa passi per canvis ja que els podem concebre.
Seguidament ens parla d'allò probable com a demostració de relació entre futur i passat la qual nega , per tant tots els arguments probables es troben entrre els propòsits del futur i del passat. La conformitat està basada a partir de l'experiència, i si ha de ser provada no s'admetra cap altra prova que no sigui amb experiència, el punt que es dona segons Hume com per a suposat a l'hora de parlar sobre els fets, és la relació que hi ha entre passat i futur, però que alhora no es pot admetre amb captipus de prova.
Seguidament posa l'exemple de les boles de billar com a relació que hi ha entre la primera bola A al qual hi segueix un fet B , la bola b, parla amb aquest exemple donant així relació entre causa i efecte.
Remarca la idea que després d'haver tingut l'experiència de molts efectes, no hi ha cap que argumenti la relació entre efecte i experiència passada.
Hume diu que nosaltres percebem només les qualitats sensibles, no pas les forces sobre les quals operem els cossos.
Tot seguit es formula una pregunta sobre les forçes conectades i les qualitats sensibles a la qual respón que la raó no sap que el futur i el passat van relacionats i en canvi el costum es la guia de la vida el que si que no sap.

Comparació:

Hume critica el principi de causalitat defensat per Leibniz en la teoria del coneixement, una posició contraria a autors com St.Tomàs que es basa en el racionalisme deduint les conseqüències i també fa referència al costum treballat per l'autor filosòfic Locke.

Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals:

Aquest text de Hume ens parla sobre les relacions d'idees i qüestions de fet, primer ens explica les relacions d'idees tot dient que aquestes són proposicions les quals arriben a través de la raó sense necessitat de recórrer a l' experiència, que són realitats a priori i que són veritats necessàries, són així i no poden ser d'una altre manera, en canvi les qüestions de fet són aquelles les quals no és necessària l'evidència, depèn de l'experiència i són a posteriori, que l'experiència és la que garanteix les qüestions de fet.

Títol:

La raó i l'experiència.

Anàlisi del text:

Aquest text de Hume tracta sobre la raó i l'experiència, es a dir, sobre les relacions d'idees i qüestions de fet. En primer lloc explica el que és la raó, diu que la raó són tots els tipus de ciència i qualsevol afirmació ja sigui intuïda o pugi ser demostrada,.Per altre banda també diu que la raó són aquelles veritats que ja han estat demostrades i que per aquest fet tenen total evidència i exactitud.
Per altre banda diu que les qüestions de fet, fan referència a l'experiència i no pas a allò evident, ja que per molt gran que sigui l'evidència pròpia (no es de la mateixa naturalesa que la precedent) no es pas un coneixement adquirit i après a partir de l'experiència i per tant no basat en un argument cert. Amb l'exemple que "el sol sortirà demà" ens fa entendre que pel fet que surti sempre el sol, no significa que demà hagi de sortir segur, sinó que probablement ho farà perquè fins a dia present sempre ho ha fet.A través de l'experiència 'aprenen conceptes, però no pas resol els dubtes com que el sol no sortirà demà, ja que aquesta qüestió forma part d'un dubte que no es pot resoldre fins que no et trobes en la situació.



Comparació:

Podem comparar aquest text de Hume amb el filòsof Leibniz , Leibniz encaixa d'una manera excepcional les característiques de les veritats de fet amb les qüestions de fet de Hume i les relacions d'idees també amb aquest autor filosòfic.

Teoria empirista del coneixement

Idees principals:


Hume ens parla sobre diferents tipus de percepcions que existeixen: les idees i les impressions, s'ha de tenir en compte que a partir d'aquelles percepcions fortes es passara a les percepcions dèbils sempre tenint en compte les percepcions fortes com a impressions innates.







Títol:

Diferents percepcions


Anàlisi del text:


Hume defineix la percepció com allò que es presenta a la ment.
Es pot parlar de dos tipus de percepcions: les impressions que són allò que es presenta a la ment a partir de sensacions , emocions i passions i les idees, que són les imatges febles de les impressions i tenen a veure amb el que nosaltres pensem i raonem. Per tant sentir equival al que seria les impressions i pensar equival al que serien les idees.Hume distingeix entre dos tipus de percepcions, fortes i dèbils, Hume com a bon empirista creu que no hi ha res a l'enteniment que no hagi tingut que passar per els sentits, per tant les percepcions anomenades fortes, són impressions innates.


Comparació:


Podem comparar aquest text de Hume amb Leibniz, aquest afirma que "no hi ha res a l'enteniment que abans no hagi passat pels sentits excepte el propi enteniment", també es podria comparar amb Locke, ja que aquest afirma "que no hi ha res a l'enteniment que no hagi passat pels sentits".