Definicions T.10

Virtut:

S’enten com excel.lència,capacitat de ser millor que l’altre.

Intel.lectualisme moral:

Posició filosòfica defensada per Sócrates que identifica el plaer amb la virtut.

Eudemonisme:

Es aquella teòria que identifica el bé moral amb la felicitat. Es a dir capacitat d’autorealitzar-se.

Hedonisme:

Ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Teòria que identifica el bé moral amb el plaer.


Felicitat Aristotil:

Es ser home en el sentit més ple de la paraula. Ser feliç es desenvolupar l’activitat intel.lectual.

Virtut moral:

Terme mitjà entre dos extrems l’un per accés i l’altre per defecte.

Epatia:


Atendre als altres per entendrens a nosaltres.Capacitat de posarse en el lloc dels altres.

Simpatia:

Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).



Utilitarisme:

Considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials.Arriba a la màxima felicitat per el major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers:

El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.


Etica deuntologica:

Concepte de Kant, planteja que la moral s’ha de basar en el deure i no pas en una felicitat.L’ética a la qual s’enfronta Kant és la teleològica(finalitat).


Imperatiu hipotètic:

Obliguen només les persones que volen aconseguir un fí.(si vols b fes a).

Imperatiu categòric:

Obliguen de forma universal i incondicional.(estructura fes a).

Dignitat humana:

Els éssers humans són autonoms i han de ser tractats com un fí i no com un mitjà.

Intuicionisme dels valors:

Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits sinó a traves d’una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.