Definicions T.10
Virtut:
S’enten com excel.lència,capacitat de ser millor que l’altre.
Intel.lectualisme moral:
Posició filosòfica defensada per Sócrates que identifica el plaer amb la virtut.
Eudemonisme:
Es aquella teòria que identifica el bé moral amb la felicitat. Es a dir capacitat d’autorealitzar-se.
Hedonisme:
Ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Teòria que identifica el bé moral amb el plaer.
Felicitat Aristotil:
Es ser home en el sentit més ple de la paraula. Ser feliç es desenvolupar l’activitat intel.lectual.
Virtut moral:
Terme mitjà entre dos extrems l’un per accés i l’altre per defecte.
Epatia:
Atendre als altres per entendrens a nosaltres.Capacitat de posarse en el lloc dels altres.
Simpatia:
Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).
Utilitarisme:
Considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials.Arriba a la màxima felicitat per el major nombre de persones.
Aritmètica dels plaers:
El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.
Etica deuntologica:
Concepte de Kant, planteja que la moral s’ha de basar en el deure i no pas en una felicitat.L’ética a la qual s’enfronta Kant és la teleològica(finalitat).
Imperatiu hipotètic:
Obliguen només les persones que volen aconseguir un fí.(si vols b fes a).
Imperatiu categòric:
Obliguen de forma universal i incondicional.(estructura fes a).
Dignitat humana:
Els éssers humans són autonoms i han de ser tractats com un fí i no com un mitjà.
Intuicionisme dels valors:
Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits sinó a traves d’una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.
Idees principals.
Aquest text es basa en els principis d'Epicur relacionats amb el plaer. L’autor diu que de molts plaers, seleccionem el que més ens convé per arribar a la felicitat.
En canvi solem fugir dels dolors però si aquest dolor ens comporta un plaer més durador,no fugim.
Títol del text:
Triar entre plaer i dolor.
Anàlisi del text:
En aquest text l'autor ens parla sobre la felicitat. Epicur afirma que per arribar a tenir una vida feliç s'ha de pasar per plaers i per dolors.
Nosaltres mateixos ja sabem quines són les nostres prioritats i per tants de quins dolors hem de fugir per tal d’arribar a la felicitat completa.Per tant, podríem diferenciar dos fases:la primera fase per arribar a la felicitat, un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que et fan ser feliç. Hi han filòsofs que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem la raó per elegir entre aquests dos elements.
Comparació del text:
Aquest autor pertany a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer.
Aquesta concepció de la felicitat es comparable amb l’utilitarisme ja que l’objectiu d’aquest és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones.
L’ésser humà es bo per naturalesa, per tant ha de ser qui viu segons la naturalesa. Els estoics també diuen que el savi viu segons la natura però aquests volen saver com és aquesta natura.
Per últim, la felicitat com a autorealització es basa en que el fi últim és la felicitat la qual és un bé perfecte i suficient. Els cínics creuen que la saviesa és la felicitat i l’epicureisme es basa en la selecció de plaers i dolors.
En aquesta fotografia el retrat d'Epicur.
Com concebries la teva pròpia felicitat?
Parlar del terme felicitat és molt difícil ja que aquest engloba molts conceptes diferents.
Sempre s’ha dit que la felicitat es salut diner i amor,tres conceptes que la defineixen bastant be, però per a mi la felicitat és la pau interior.
Crec que la persona concep la felicitat plena quan està be amb si mateix,i te unes expectatives de futur que finalment es compleixen.
Per a mi la felicitat seria arribar a fer la carrera de magisteri infantil,tindre una vida fàcil,i que em satisfaces plenament,tan professionalment com personalment,ja que crec que si tens una vida personal satisfactòria t’ajudara a rendir millor en la laboral,professional.
En conclusió penso que concebre la felicitat no és res més que arribar allò que tas plantejat des de un primer moment tot i que també és cert que es pot ser feliç també sense gaire be res.
Preguntes de Sastre:
1)A quin corrent filosòfic pertany?
A l’Existencialisme.
2)Quina concepció de la llibertat defensa?
La llibertat com a completa.
3)On va estudiar?
A l’escola normal superior de París.
4)Quin és el nom de la seva companya?
Simmone de Beauvoir.
5)Quin és el precedent filosòfic de Sastre?
Hurssel,també influenciat per Heidegger.
6)Que vol dir que l’existència és contingent?
Vol dir que existim però podríem no haver existit.
7)Títol de la seva primera novel.la important.
La nàusea.
8)L’existència humana té sentit segons Sastre ?
Primer sentim i després ens formem,ens fem(existencialisme).
9)Com és titola la conferència de Haideger que va influir sobre Sastre?
Que és la metafísica.
10)Com és titulava la seva revista?
Les temps modernes.
11)Quina és la seva posició sobre Déu?
L’ésser humà és lliure ,Déu no existeix .
12)Que significa l’infern són de altres?
Que mai ens podem alliberar de la influència ,mirada dels altres.
13)Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme?
Crítica del la raó dialèctica.
14)En quin any va rebre el premi novel i perquè el va rebutjar?
En el 1964,perquè ell deia que havia de rebutjar tot coneixement i distinció i que la seva cultura havia de ser desenvolupada directament sense passos per cas instintiu.
15)Perquè va inspirar la revolta dels estudiants de maig del 1968?
Va ser una lluita contra l’opressió de l’Estat i aquesta vol la llibertat absoluta,recerca de la llibertat.
16)Com és titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble
17)Que significa la revolució perpètua?
Revolució constasnt ,revolució sense fí..
18)Que opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.
19)Que vol dir pensar contra un mateix?
Posar en dubte tot allò que tan ensenyat.
20)Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era qui guiava moralment a la població
Tira còmica de Mafalda.
Activitat còmic
Aquest còmic de la Mafalda,crec que ens vol transmetre la idea de que la felicitat no es eterna sinó que s’ha de treballar cada dia ,per poder arribar a ella.
La felicitat es pot definir de 3 maneres diferents i segons aquest comic la felicitat és autorealitzar-se,assolir les metes pròpies d’un ésser humà com bé vol Mafalda,aquest tipus de felicitat és coneguda com l’eudemonisme defensada per Aristòtil.
Mafalda vol una clan que segurament la gent demana molt i no hi es,una clau que s’ha de fabricar dia a dia amb tu mateix.
Per això el home de la tenda li pregunta sí te un model d’aquesta referint-se a que una clan d’aquest tipus no es pot fer.
Aquest tipus de clau la de fabricar Mafalda,perquè ser feliç un mateix ajuda arribar a la felicitat més plena.
DEFINICIONS Tema 9: Fonaments de l'acció moral
Temperament:
Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Amoral :
No tenir sentit moral,no distingeix entre el bé i el mal
Consciència moral:
Capacitat de distingir entre el be i el mal.
Responsabilitat:
Capacitat de respondre dels nostres actes.
Llibertat externa :
Manca de coacció externa.Ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna,dins del que ens permeten les lleis i els costums del país.
Llibertat interna:
Manca de coacció interna.Poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Capacitat del subjecte per poder decidir.
Condicionament:
Abvsència de llibertat absoluta i total,però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels pròpis actes.
Raó Universal:
Llei que regeix l’univers que implica l’existència del destí
Predestinacionisme:
Teoria que defensa que tot està predestinat,és a dir que Déu ha determinat tot des del principi per tant no hi ha marge per a la llibertat.
Monisme Fisicolista:
Redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.
Principi de causalitat:
Principi del determinisme físic i tota causa segueix un efecte i tot efecte te una causa.
Determinisme genètic:
Causes de les nostres actuacions veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.
Un dilema hipotètic
Preguntes:
Heinz ha de robar el medicament ¿Perquè o perquè no?
Crec que hauria de buscar una solució per aconseguir el medicament ,però sense robar.Hauria d'intentar trobar un metge que el pogués ajudar i si en aquest cas tampoc fos possible i ens veies que la seva dona amb aquesta ajuda es podria salvar,penso que hauria de robar el medicament.
Si Heinz no estimés la seva dona;hauria de robar el medicament per ella?És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Perquè o perquè no?
Crec que si li tingues el mínim apreci ho hauria de fer igual ja que es la seva dona i una estima segur que hi ha.Si el medicament no li fes efecte o li produis un efecte negatiu,en certa part tindria culpa perquè és ell el que li dona i ella malament per agafaru sense documentar-se sobre els efectes negatius que podria tindre.
Te Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas de que no l'estimi?Perquè o perquè no?
La responsabilitat l'asumeix si ell vol sinó,no la agafa.
Si suposem que la persona malalta no és la seva dona,sinó un estrany Heinz ha de robar el medicament?Perquè o perquè no?
Depen de com sigui Heinz davant la societat que ell no coneix,que no es propera a ell.Això ha de sortir d'un mateix.
La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No ,cadascú és lliure d'ajudar a qui vulgui.
El fet que Heinz robi va contra la llei.Això fa que sigui moralment dolent?
La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?No,no la gent ha de fer tot el possible per fer el be,o el que estigui bé sense anar contra la llei.
Estem d’acord amb la teoria de Sèneca?
Jo estic d’acord amb aquest filòsof,ja que cada persona ha de poder ser lliure i prendre les seves pròpies decisions i no pas esta condicionat per alguna cosa.
L’home,l’ésser humà ha de ser esclau de les seves pròpies decisions,l’home ha de ser impertorbable.
Per poder ser artífex de la nostra pròpia vida,hem de poder escollir,no estar obligats a fer cap cosa,hem de viure feliç,viure d’acord amb la natura,amb allò que ens envolta,com bé diu Sèneca.
En definitiva la meva opinió es que la llibertat interna es una cosa que no ens poden treure i el que s’ha d’intentar doncs ,és aconseguir la llibertat externa,com bé vol Sèneca.
L’home artífex de la seva pròpia vida
Idees principals:
En aquest text Sèneca ens explica que l’home pot fer el que vulgui,que te llibertat,que ell pot elegir per sí mateix ,el seu propi camí,sense que ningú el condicioni.
Títol del text:
La llibertat interna;llibetat de voluntat.
Anàlisi :
Aquest text ens defineix l’home com un ésser lliure que pot elegir per si mateix i no hi ha cap motiu que el condicioni.
S’ha de ser fort i aprofitar els bens que la naturalesa ens ofereix.
Tot això fa que cada ésser sigui mestre i propietari de la seva pròpia vida.
Comparació:
La visió que ens aporta aquest text la podem comparar amb el determinisme cosmològic ja que aquest seria el contrari d’aquest text,segons el determinisme el que mana és el destí per tant l’home no es artífex de la seva pròpia vida com bé diu el text.
Libertat o destí?
Jo,al meu parer crec que llibertat i destí poden anar lligats.
És cert que som lliures,però també es cert per a mi que aquell fet que jo anteriorment havia escollit amb llibertat ja estava escrit.
Tot i que per una altre banda després d’haver raonat una mica he arribat a entendre el perquè molta gent creu que no poden anar lligats aquests dos conceptes.
Aquests diuen que si jo soc lliure de elegir, significa que allò no ha estat escrit ja que jo he sigut conseqüent dels meus actes.
En conclusió ara per ara potser entenc que les dugues coses no poden ser,no poden anar juntes.
