La ciutat ,font de civil.lització

Idees principals:

Aquest text,ens parla de dos elements molt importants dins la ciutat,la cultura i la civilització.
Dins del que anomenem civilització podem dir que es troben dos factors molt importants el ciutadà/na i la ciutat.
En aquest text ens volen dir que dins la ciutat trobem humanitat que es educada per la civilització i que també aprenen sobre la cultura en general de la ciutat.

Títol:

El ciutadà i la civilització ;la ciutat.

Anàlisi:

Per començar aquest text ens parla sobre la necessitat d’una ciutat per a civilitzar .En aquest ens queda ben clar el concepte de civilització ,aquest mot prové de civis (ciutadà)i civitas(ciutat).

Parlar de la civilització,es parlar del que és propi de la ciutat.

En aquest sentit “civilització ”no admet el plural:es tracta del progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual al qual es desitja i s’espera arribar:
Podem dir que dins la ciutat els essers humans;aprenen costums;cultura;a respectar les diferents opinions dels altres:
I gràcies al fet que hi hagi molta població, la ciutat cada dia s’enriqueix més:


Comparació:

El concepte de l’ésser humà segons el text el podrem comparar amb la posició d’ Aristòtil ;ja que segons aquest l’ésser humà és un" animal polític”;és a dir sociable per naturalesa.
Per això com bé diu el text i com bé diu Aristòtil l’ésser humà a diferència de els animals per exemple necessitem relacionar-nos els uns amb els altres per poder viure;es una necessitat de la qual no podem prescindir: Només l’ésser humà pot viure en societat ja que només nosaltres estem dotats per conèixer el bé i el mal ;la justícia i la injustícia i només nosaltres disposem d’un llenguatge per expressar-nos.

Comentari de text (Pag.92)

Verificabilitat i falsabilitat

Idees principals:

Aquest text adaptat de Karl Popper,ens parla sobre el que hi ha de veritat i de falsedat en qualsevol sistema científic.
A més ens diu que un sistema científic sempre pot ser refutat però mai pot ser verificat a la primera de canvi,ha de ser possible refutar un sistema científic empíric ,per mitra de proves i contrastos.

Títol:

És objectiu i cert el coneixement científic ?

Anàlisi :

Aquest document de Karl Popper ens diu que el criteri de demarcació que hem d’adoptar no és el de la verificabilitat ,sinó el de la falsabilitat dels sistemes ,amb això ens vol donar a entendre que el criteri que em d’escollir sempre ha de ser aquell que esta falsat no pas el que esta verificat .
Altre cosa que ens diu aquest document es que hi ha una asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat ;es a dir no hi ha cap enunciat que pugui ser verificat sinó que tots han de ser falsats.
Segons el document el falsacionista mai no dira que algunes teories són certes apel•lant a l’observació i l’experimentació .En canvi ,si que dirà que algunes teories són falses.
D’aquesta manera,el coneixement científic és objectiu ,però es considera probable i no cert.

Comparació:

Aquest text esta valorat amb l’aspecte de la història interna ;és a dir amb el context de justificació (aspectes lògics i empírics)de Popper ,aquest es podria comparar amb un altre aspecte que proposa Lakatos la història externa ,que es tot el contrari del concepte que reflecteix aquest document ,aquest altre fa referència al context de descobriment (aspectes socials )de Kuhn.

Definicions

Raó teòrica:

És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món ,és a dir cap al coneixement de la realitat ,intentant desxifrar-la,explicar-la i comprendre-la.

Ultimitat:

Es una de les característiques bàsiques de la metafísica ,és a dir ,el seu intent d’arribar a les qüestions últimes aquelles la resposta de les quals no admet seguir pregunta més.

Coneixement:

Es el resultat de l’activitat de conèixer És refereix preferentment a la veritat trobada.

Creença: (Kant)

Es quan jo crec que estic segur d’alguna cosa però no la puc demostrar als altres.

Interès emancipador:

Serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme:

Es una possibilitat del coneixement que manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer ,ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.

Relativisme:

Entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura ,època o grup social.

Realisme:

La realitat existeix independentment del subjecte i aquest la pot conèixer tal com es.


Idealisme:

La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix .Assenya que la realitat depèn de la construcció del subjecte ,no podem arribar a conèixer la realitat tal com és.

Noema:
Es l’objecte de la consciència.

Prejudici:

Judicis previs que hem adquirit per educació ,cultura…i que condicionen la nostra visió del món.

Ignorància:

L’estat de la ment en que s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat:

Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria(X es vertader perquè qui ho a dit entén).


Evidencia sensible:

Es un criteri de veritat en el qual acceptem com a cert un enunciat quan precedeix de les dades dels sentits.

Veritat com a correspondència:

Es una teoria que diu que un enunciat es vertader quan concorda amb la realitat .

Criteri contextual:

Res és cert o fals aïlladament ,sinó que cadascun dels nostres coneixements està essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber.

Consens:

Es l’acord entre un grup de persones sobre “X”.

Realitat contingent:

Es aquella què és però pot no ser. Per exemple l’existència humana.

Realitat psíquica(MÓN 2 de Popper):

Es una realitat mental que serveix per designar la realitat dels nostres pensaments ,imaginacions,desitjos .Aquí cal distingir dos aspectes diferents d’una banda ,l’activitat de pensar,imaginar etc.;i de l’altra el contingut al qual es refereix aquesta activitat .


Realitat virtual:

És refereix al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic i que ens crea la il·lusió de realitat física.


Món 3 de Popper:

Fa referència als productes culturals com per exemple un ordinador o no només la tecnologia sinó una novel·la ,un poema etc..
Aquest tercer món és la interacció entre el món 1 i el món 2.

Activitat (Pàg. 51)

7)Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

- Un triangle equilàter

És real,és perquè ho va crear algú i es sap que es cert per tant és real .És una veritat universal.

- La mort

És real ,perquè sabem que això un dia o altre arribarà perquè ho hem pogut observar en altres persones.

- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que be

És realitat però a l’hora es possible ,perquè jo no puc saber si el mes que ve em tocarà la loteria fins que arribi aquell dia .És una realitat psíquica.

- Lara Croft

Es real ,però aparent ja que si ,es una persona però realment es un personatge de ficció per tant no existeix en la nostra realitat .És una realitat virtual.

- Napoleo Bonaparte

No es una realitat física ,ho ha estat .Jo puc accedir a ell per documents de la seva època .

- Un miratge

Sembla real però no ho es, és una aparença és a dir una realitat de la nostra imaginació.

Es tracta d’una il·lusió òptica mental psíquica.

- Una flor de plàstic

És real perquè es un objecte existent, però a l’hora no ho és perquè si jo ho compar-ho amb una flor de veritat veiem que la de plàstic es només l’aparença d’una flor real.

- El meu aprovat

Només es considera real quan jo el veig plasmat en un bolletí .Percepció física del bolleti.

- La meva alegria per l’aprovat

És real ,un cop feta la prova o el que sigui jo ja puc veure l’aprovat ,i posarme content.

És una realitat psíquica del món 2,estats mentals.

- Els records de l’estiu

És real ,perquè és una cosa que ja ha pasta i jo la puc recordar .És una realitat psíquica del món 2.

- El somni d’aquesta nit

El somni és real però el que somiem sembla real. Món 2.

- Els amics del xat

Son reals perquè existeixen ,però son amics virtuals, quan tu parles amb ells darrere la pantalla,llavors si que pots dir que coneixes a la persona real.

- La meva imatge en un mirall

La imatge és una aparença però el reflex de la imatge es una realitat.

- El que sento en veure una pel·lícula

Es real perquè ho estic sentint ,es present .Parlem d’una realitat psíquica.

- Una pel·lícula

És real però a l’hora no és .Puc dir que no és real perquè ho estic veien , però també puc dir que és real perquè pot ser que estigui basada en fets reals .

La pel·lícula es la virtualització dels fets reals ,projecció d’imatges que creen la il.lusió dels moviments.

Comentari de text

(Pàg. 43) Veritat,realitat i concordança.

1r)Idees principals

Aquest text ens relaciona la veritat ,realitat i concordança entre si.

Per una banda parla sobre la veritat ,és a dir sobre allò que és cert .

En segon lloc parla de la realitat ,allò autèntic i per últim parla sobre la concordança que la relaciona amb el fet de que es dona concordança quan una cosa es vertadera.

2n)Posa un títol al text.

La concordança entre el cert i el real.

3r)Anàlisi del text

Donat que la realitat i la concordança esdevenen del que és cert ,de la veritat ,podem relacionar-ho amb els criteris d’aquesta ja que d’aquí també esdevindran el que és real i el que concorda.

Sabem que el que és cert és real quan el que pensem és cert.

Per tant hi ha una concordança entre el cert i real ,quan una cosa es certa ja s’esdevé que sigui real .El text el podríem relacionar amb la teoria de la correspondència o adequació ja que hi ha una concordança entre el que és diu de quelcom i el que és ,pertant hi ha una concordança entre el llenguatge i la realitat.

4rt)Compara el text amb el que has estudiat.

Compara’n el que és cert i el que és real o podem diferenciar de l’autoritat perquè segons el text ens diu que el que es real es cert i el que es cert es real ,en canvi l’autoritat esta dirigida per una persona que és la que diu que allò es cert.

També podem comparar el text amb el criteri de tradició ja que aquest afirma que una cosa és certa perquè durant un temps ho ha estat.

2n TRIMESTRE

Redacció :Diferències entre realisme i idealisme

Podem dir que la diferència entre realisme i idealisme es basa en sis característiques .
La prioritat que té el realisme es l'objecte en canvi la prioritat del idealisme es el subjecte .
El realisme es suposa l'existència del món ,en canvi en l' idealisme es qüestiona l'existència del món .Pel que fa l' idealisme ,l'objecte immediat del coneixement són les idees,i en el realisme l'objecte immediat del coneixement són les coses ,els fets reals.
El realisme te una actitud receptiva del subjecte en canvi l' idealisme té una actitud constructiva del subjecte.
El realisme ,creu que es veritat les coses que es coneixen tal com son ,en canvi l' idealisme diu que la intel·ligibilitat del que és real depèn del subjecte .El fet de conèixer les coses depèn de la forma de conèixer .
Per últim destacaria que el realisme es una actitud natural,espontània i confiada en els òrgans del coneixement ,en canvi l' idealisme té una actitud artificial ,voluntària i crítica davant dels òrgans del coneixement i el saber.