-Saver ordinari:
El saver comú és basa en" l'experiència de la vida quotidiana".Tothom és basaen el què i no en el perquè.

-Tècnica:
Consisteix a saver com fer certes activitats.Igual que la ciència persegueix el domini del món .(Pregunta fonamentalment el com?) i interactua amb la ciència.

-Saver artístic:
Està més vinculat amb la narracio que amb l´explicació.L'art és una reflexió de la vida i tracta d'expressar la bellesa.

-Saver científic:
És el que busca l'organitzacio sistemàtica del coneixement i explicar perquè els fets són d'aquesta manera .No només és pregunta el què si no també el perquè.

-Experiment:
És un recurs per investigar la naturalesa de les coses.

-Ciències formals:
No és refereixen al fet de l'experiència sinó a la forma dels raonaments.

-Deducció
És el procés de raonament que permet ferivar d'una o diverses proposicions donades i anomenades premisses.

-Axioma:
Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

-Inducció completa:
És recolza en una sèrie de comprovacions individuals ,que no inclouen la totalitat dels cassos possibes,per tal d'arribar a altres generals.

-Hipotesis:
Suposició provisional que encara no ha estat verificada .

-Teòria científica:
Són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

-Falsació:
Una hipòtesi refutada o "falsa" uan els fets en el món no concorden amb els fets deduits de la hipòtesi.

-Mite:
Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

-Mètode empiricoracional:
Aquest mètode té el seu origen en Aristòtil.
Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement els sentits i l'enteniment.

-Empirisme:
És aquell mètode que dona més importancia a la l'experiència que a la raó i defensa que tot el que coneixement deriva dels nostres sentits.

-Racionalisme:
Afirma la primacia de la raó sobre l'esperiència i defensa la existencia de idees innates.

-Revolució copèrnica del coneixement:
Considera que el coneixement s´analitza a partir del subjecte i no pas l'objecte.

-Joc de llenguatge:
No són solament maneres d'analitzar el llenguatge sinó models que descriuen situacions comunicatives.

-Hermenèutica no normativa:
És aquella que no posa normés a la comprensió.


-Pretencions de validesa de la parla:
Elements que fan possible la comprensió i els actes que es concreten en comunicatius.

-Teodicea:
Part de la filosofia tèorica de Déu que tracta sobre la justificació racional.