Idees principals:
Aquest text ens transmet a l'home no només com un ésser físic sinó com un ésser que incorpora elements culturals que complementen a l'ésser físic.
Títol:
L'home en un univers simbòlic.
Anàlisi del text:
Aquest text comença amb una frase que diu el filòsof Rousseau,aquest és refereix a l'home com a un animal deprabat,que vol dir persona enganxada a alguna cosa,viciada i diu que sobrepassar els límits dela vida humana al cap i a la fí resulta un deteriorament,no una millora.
Desprès d'aquesta reflexió trobem la relació que s'estableix entre el món físic i el món simbòlic.
L'home s'ha d'adaptar,ja que mai és troba en un món físic sol ,sinó que s'uneix amb un món simbòlic on intervé el llenguatge,la religió,l'art entre d'altres.
Comparació:
Aquest text el podriem comparar amb el llenguatge,els símbols les paraules..Les paraules es troben dins del llenguatge,i són signes i els signes estan formats per un significat i un significant.
La cultura és allò que cada ésser aprèn ,segons el lloc on viu ,en te una o d’altre.
Crec que per conviure amb altres cultures el que s’ha de fer principalment es respectar la cultura dels altres,perquè així els altres respectin la teva.
Cadascú porta la seva cultura imposada com una motxilla i aquesta motxilla es pot omplir si vols conèixer d’altres i aprendre d’elles i exportar-te alguns costums d’aquesta.
Per exemple jo puc ser anglesa i per qualsevol motiu vinc a viure a Barcelona,doncs jo porto els meus costums i la meva forma de vida però sens dubte només pel fet de marxar del meu país aprendre d’altres.
Perquè potser a Barcelona fan celebracions que a EU no en fan o menjars ,o creences etc.
La qüestió es que la cultura bé adquirida per el lloc on vius i que sempre tindràs aquella però en podràs aprendre d’altres o conviure amb d’altres.
Per a les persones les paraules són el mitjà de comunicació imprescindible,es cert que hi ha gent que només amb una mirada s’entén,però per a nosaltres el diàleg és el mitjà de comunicació perfecte i el que ens distingeix dels altres éssers vius.
També és cert que hi ha sentiments que les paraules no poden descriure com per exemple l’enamorament,la felicitat,l’odi,aquests entre d’altres són sentiments inexplicables.
Les paraules ens serveixen per comunicar-nos i tenen la seva part bona i la seva part dolenta ,ja que molts cops hi ha paraules que fan mal,per exemple quan un es baralla diu coses que potser volia dir però no d’aquella manera.
En definitiva la paraula és únicament el mitjà de comunicació dels humans però sempre faltaran paraules per expressar el que passa en el nostre petit món.
Animal Cultural:
L’esser humà ,és un animal peculiar,amb naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural:al llenguatge,la tècnica ,el dret ,l’economia ,l’art ,la ciència i la religió.
Individu:
Es un ésser complet que pertany a una espècie ,sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu:
L’ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural(Aristòtil):
L’ésser humà és un ésser polític i no i no es pot entendre fora de la societat.
Estat de naturalesa:
Estat previ a la societat en el qual l’ésser humà gaudeix de llibertat absoluta.
Guerra de tots contra tots:
Situació de conflicte que te lloc en l’estat natural segons la filosofia de Hobbes.
Antropologia cultural:
Estudi científic de les cultures humanes.
Socialització primària:
Es la que té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària :
Es un procés pel qual s’ interioritzen mons institucionals que contrasten amb “el món base”adquirit en la socialització primària.
Cultura:
Es un conjunt d’artefactes ,idees ,valors ,tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura:
Formes de viure la mateixa cultura motivades per una sèrie de factors i que normalment no reaccionen contra la cultura hegemònica.
Contracultura:
És un moviment de rebel•lió contra la cultura majoritària que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials:
Són els grups socials alternatius ,que intenten trobar un sentit a l’existència pels diferents mitjans ,com ara sortides del nucli familiar ,reunions ,activitats etc.
Etnocentrisme:
Es el que analitza les cultures des de el punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme:
Actitud que afirma que hi ha races superiors i inferiors.
L’aporofòbia:
És el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Interculturalisme:
Actitud que cal prendre davant del multiculturalisme tot respectant altres cultures.
Relativisme cultural:
És el que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena,i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme:
És una posició que defensa que hi ha uns valors universals ,per tant les diferents cultures hem de compartir.
Multiculturalisme:
Es la convivència de diferents cultures en un mateix territori.
-Jo et tolero ,admeto que les coses les entenguis així ,però cadascú a casa seva.
És una visió de relativisme cultural.Entén l’altre ,però no te intenció de establir-hi una relació un contacte.
-Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Expressa una actitud etnocèntrica ,perquè té una visió que diu que la nostra cultura és superior a la seva,fent així que l’altre hagi d’acceptar la nostra.
-Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos ,perquè són gent amb una forma de vida pròpia ;no hi veig res de negatiu.
Aquesta frase provoca l’exclusió dels gitanos ,no de la societat però si de les ciutats on viu la majoria de persones no gitanes .Es una actitud relativista,on les dues cultures es toleren ,però que no tenen interès a establir contacte.
-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
És un a actitud totalment racista .Potser un immigrant treballa millor que una persona del país ,per tant no hem de creure que som superiors a ells .És una actitud aporofòbica.
-És impossible entendre’s amb el paios!
Un cert racisme.
-Si al seu país no hi estan bé ,és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
S’ha de tenir una mica de comprensió amb els demés .Potser no hi estan bé al seu país i això a lo millor es degut només a un grup de persones .No hem de mirar tan sols per nosaltres,sinó també per als demés .Així dones,si el podeu ajudar;perquè no hauríem de fer-ho?Aquesta és una de les conseqüències que comporta l’etnocentrisme.
